El Terme 208 (juny)

La mobilitat a Vacarisses sempre ha estat un tema de debat. Durant anys hi ha hagut tres reivindicacions molt clares per part de diversos i amplis collectius: major freqüència de connexió
amb Terrassa, i connexió entre els diferents nuclis habitats i amb Manresa. És per això que el setembre de 2023 l’Ajuntament de Vacarisses va fer arribar una proposta de millora a la Direcció General de Transport Públic per Carretera i Mobilitat, perquè hi hagués una major aportació econòmica per part de l’ens que permetés resoldre les reivindicacions esmentades, apostant per l’increment d’usuaris diaris -fins ara, poc més de 200 persones de mitjana- i per la mobilitat sostenible.
El passat 12 de maig es va posar en marxa la mencionada ampliació del servei que, sens dubte, resol bona part de les reivindicacions que feia anys estaven sobre la taula per manca de recursos. Una ampliació del servei que vol prioritzar els usuaris que feien ús del servei i els que vindran.
Alhora, també diem que, amb els nous serveis, han sorgit noves necessitats i reivindicacions, i que, al cap d’una setmana d’iniciar-se aquesta millora, ja s’estava treballant per anar resolent diverses necessitats que els usuaris han fet arribar i que l’Ajuntament ha pogut constatar en el dia a dia.
Per això, en poques setmanes, ja començaran a haver-hi alguns canvis per millorar encara més el servei en el seu conjunt. Per exemple, es canviarà el recorregut de la línia M5A a la sortida de l’institut, per prioritzar la gran majoria d’usuaris. També augmentaran les entrades de la línia M5 al nucli a la tarda, així com l’arribada de la mateixa línia al vespre a El Ventaiol.
Així doncs, la proposta posada en marxa fa uns dies, continuarà revisant-se d’aquí a finals d’any per millorar-la i facilitar-ne l’ús a tots els vacarissans, visquin on visquin.

Quin A-BUS!
L'equip de govern ha parit aquest mes de maig un pla de mobilitat basat en el transport a demanda, el fraccionament d'alguns recorreguts amb el consegüent transbordament al nucli i la reducció d'horaris que ha disgustat força gent.
Vacarisses no està obligada per llei a tenir línies regulars d'autobús, però, ja que les tenim i en paguem el cost entre tots amb els nostres impostos, intentem que els horaris siguin útils i còmodes, sobretot per a qui es desplaça assíduament amb autobús.
Els canvis costen de pair, especialment quan en lloc de donar servei, es retalla a la gent les possibilitats de fer música després de l'institut/l'escola, anar al gimnàs o fer vespreig ("tardeo") i tornar amb transport públic a casa més enllà de les 6 de la tarda.
Si no es pot tenir més freqüència de pas mantenint recorreguts dins el municipi i en connexió amb Terrassa, caldria haver consultat les associacions de veïns o directament la població dels diferents nuclis habitats i, si no es podia tenir tot alhora, haurien pogut expressar les seves preferències i necessitats de mobilitat sostenible. En definitiva, la població hauria d'haver estat escoltada, ja que les urbanitzacions especialment més allunyades de les estacions de tren o del nucli tenen dret a tenir autonomia en un horari al més ampli possible i sense fer canvis d'autobús.

La gent més jove és més hàbil amb la tecnologia i poden gestionar l’app "ElMeuBus DX", però estan obviant les necessitats, els inconvenients i l'alteració de les rutines d'un gruix important de la gent gran de Vacarisses que no pot pagar un taxi per fer desplaçaments habituals o puntuals i que no sabrien com fer anar l'app per poder anar a comprar al supermercat o visitar-se al CAP o a l'hospital de Manresa. En bus hi vas, però com i quan tornaràs?

Transport públic
El passat mes de maig es van posar en marxa les modificacions d’algunes de les línies de bus existents i dues noves línies, l’M13, que ens connecta amb Castellbell i el Vilar i que permet enllaçar amb les estacions de ferrocarrils i bus que porten fins a Manresa, i l’M10, de transport a demanda que amplia la connexió de molts nuclis petits del nostre municipi que fins ara no disposaven d’un servei de transport públic a l’abast.
Malauradament, aquests canvis, tot i implicar teòricament una major freqüència de pas, millores en la interconnexió amb les ciutats referents del nostre entorn i la creació de noves parades en nuclis petits que no disposaven d’aquest servei, ha generat en les seves primeres setmanes molts problemes a bastants veïns del municipi de diverses zones, normalment les més allunyades del nucli, així com problemes amb horaris d’institut i extraescolars.
No entenem com pot ser que una millora tan important i tan rellevant per a tanta gent s’apliqui sense conèixer la realitat dels veïns usuaris del servei i també dels que no el fan servir però que podrien ser-ne usuaris potencials en cas que el servei s’ajustés a les seves necessitats.
Potser la participació ciutadana no s’hauria de focalitzar només en els pressupostos participatius i sí en decisions d’aquesta rellevància, potser s’hauria d’obrir una consulta pública i treballar la solució conjuntament amb associacions de veïns, usuaris i possibles afectats abans de tancar la solució definitiva. Potser la solució hagués estat una altra.
Esperem que, en el moment que aquestes línies us arriben, l’equip de govern hagi posat fil a l’agulla, hagi quadrat horaris i resolt tots els inconvenients generats a tots els veïns afectats i que, sobretot, aconseguim el transport que necessitem i ens mereixem.

El Bus
Es sabida la dificultad que el territorio de Vacarisses supone para tener el transporte público que todos necesitamos y merecemos. En La Voz nos referimos a todos los vecinos porque éste es otro aspecto en el que las urbanizaciones también se ven perjudicadas.
Sin embargo, las dificultades topográficas del municipio no pueden ser excusa para olvidarse de dar a nuestros jóvenes, mayores o trabajadores un servicio de transporte público digno que permita acceder a colegios, institutos, trabajos, médicos, comercios y cualquier otro lugar, garantizando las conexiones imprescindibles entre las urbanizaciones y otros municipios del entorno.
Por desgracia, nuestros gobernantes se resignan a tener baja frecuencia de paso de trenes. Además, las estaciones tienen limitado espacio para aparcar, resultando así poco disuasorias para el uso del coche.
Con respecto al servicio de bus, las últimas semanas nos han llegado a LAVV muchas críticas, quejas e indignación de ciudadanos anónimos y de asociaciones de vecinos. Nos han manifestado su malestar porque, para una vez que desde el Ayuntamiento se preocupan de mejorar los autobuses, resulta que planifican servicios sin tener en cuenta a los usuarios. Es decir, a las personas.
La arrogancia del alcalde se vuelve a imponer. Se coloca la medalla de la mejora del bus y, cuando llegan las críticas por los tiempos de espera o por los perjuicios en rutas y frecuencias de paso en las urbanizaciones, entonces elude responsabilidades y señala a la empresa de transporte TGO.
Después, dice que se aceptan sugerencias. No, Sr. Alcalde, las cosas no se hacen porque usted ordene y mande, para que luego los vecinos tengan que ir a rogarle sobre su caso particular. Primero escuche a las personas, a los usuarios, conozca las necesidades y, luego, actúe.

¿Quién me ha robado el mes de abril?
Estarem d’acord o no que el darrer mes d’abril ha estat un altre mes d’abril.
Des de la pandèmia, quan va estar molt tranquil, no hem trobat un abril tan mogut.
La trista notícia de la mort del papa per als catòlics i tema de conversa per als que no ho eren, farts de queixes pixant fora de test, i contra tot pronòstic, el nou papa és americà, tant del nord com del sud i sembla bona gent, no com el Donald Trampós, tot boig i contra tots, que cada dia té una pèssima idea per millorar el món.
La ultradreta que va proliferant a base de treure les idees als ignorants, que pobrets no saben el que fan. El genocidi a Gaza per part dels jueus, que amb el que van patir a la segona gran guerra han après molt poc. Això sí, han après a assassinar, a ocupar territoris i exterminar innocents amb una crueltat impressionant.
I si poc faltava per al caos, la inexplicable, desconcertant i extraordinària gran apagada de tots els segles, que va posar en escac i mat tot el sistema elèctric, polític i social.
Diu la dita: “Una gota d’aigua a l’abril val per mil”. Bé, han caigut bilions de bilions que amb la dita entenc que massa aigua de cop. En resum, jo dic que li ha passat al mes d’abril que s’ha acabat i encara plou.
P.D.: Ja sabem que estem al juny, però el protocol ens fa opinar a mitjans de maig del que ha passat a l’abril; tot i així, agraït de poder dir la meva.

Sigo aquí, más fuerte que nunca
Creo que es un buen momento para hacer un repaso y compartir lo que he vivido hasta ahora, como concejal de Vox en Vacarisses.
Ser concejal de VOX en Vacarisses no es sencillo. Solo ante un gobierno de mayoría absoluta de ERC y una oposición complaciente, cada moción que presento es tumbada por sistema, sin valorar su contenido. Cada intervención mía ha sido una batalla. Lo importante no es qué se dice, sino quién lo dice. Y si lo digo yo, molesta.
Han intentado forzar mi dimisión en dos ocasiones con acusaciones vacías. Han querido dañar mi imagen con asuntos personales. No han podido. No soportan que alguien joven, sin complejos, les plante cara con argumentos y claridad. Les incomoda que no me calle, que no me doblegue, que no entre en su juego. Les molesta que les responda con hechos y educación, incluso cuando recibo gestos de desprecio, risas por lo bajo o miradas despectivas del propio alcalde. Lo hacen por la rabia y la impotencia que les provoca mi simple presencia en el pleno. Su desprecio me provoca satisfacción, porque es el resultado de mi buen trabajo: si me notan, es que estoy dejando huella.
Sigo aquí, dando la cara. Presento propuestas, señalo lo que no funciona, y no cedo ante el desprecio ni las zancadillas. No les tengo miedo. Estoy aquí por quienes confiaron en mí, para romper el silencio, la comodidad y el miedo.
Yo no vine aquí a calentar una silla. Vine a representar a quienes me dieron su confianza, a defender lo que creo justo.
Y mientras siga teniendo voz, la seguiré usando. Porque mientras algunos intentan callarme, yo sigo aquí, más fuerte que nunca. La voz que incomoda. La que dice lo que otros callan, lo que otros no se atreven a opinar.