“Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”

Avui em desvio de la política, entesa en el sentit més estricte... El passat dissabte vaig tenir l’oportunitat de participar en el Segon Recital Poètic organitzat per una entitat del nostre municipi, el CulActiu, conjuntament amb CAL Vacarisses. Aquest cop es retia homenatge a Ovidi Montllor en els 20 anys de la seva mort. Vull felicitar la iniciativa; com a aficionada a la lectura i a la poesia, va ser emocionant, i el fet de llegir, tot un repte. I les intervencions dels lectors, músics i ballarines, brillants!!

Però, parlar de l’Ovidi, no deixa de voler dir parlar de política... vol dir parlar d’una persona que es va implicar en el moment que va viure, lluitador, defensor de la llibertat i extremadament crític amb la situació política i social. I, potser, aquest any, més que mai, té sentit aquest homenatge, en un moment en què molts seguim lluitant per la llibertat del nostre poble i per poder viure en un país socialment just!

I seguirem recordant l’Ovidi, el poeta, l’escriptor, l’actor, la persona... i, per això, m’agradaria que tots ens tornéssim a retrobar amb ell el proper 24 d’octubre, al Correllengua que organitza la CAL Vacarisses.

És difícil fer una tria, però, ara mateix, em quedaria amb aquests fragments, doncs, com ell deia: visca la revolució!

“No us penseu que vol dir guerres,
ni destroces, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!”