Volem acollir

L’altre dia vaig llegir una notícia en un diari digital que em va fer recordar la història de part de la meva família. La notícia parla de l’allau migratori que va patir Terrassa al voltant dels anys 50 com a conseqüència de la Guerra Civil.

Entre aquests immigrants “sense sostre”, que van arribar en pèssimes condicions, hi havia els meus iaios i la meva mare, amb només dos anyets. La història podria ser perfectament la que es produeix actualment cada dia. El meu iaio va decidir marxar d’Andalusia per aconseguir que la seva família visqués dignament. Ell va decidir avançar-se i va malviure fins que va aconseguir una feina, ja podeu imaginar en quines condicions... En aquest moment és quan la meva iaia decideix també traslladar-se, amb la que ara és la meva mare. No tenien casa i una família es va oferir a acollir-los, pagant un lloguer, però com que no tenien recursos per pagar més, estaven obligats a viure al terrat de la casa, a l’aire lliure! Únicament quan plovia, podien aixoplugar-se a la cuina i els feien el favor perquè anaven amb una nena molt petita... Així van estar malvivint fins que els meus iaios van poder anar-se construint una caseta amb les seves pròpies mans als afores de Terrassa. En aquella casa, feta com van poder, van viure ells, els meus pares i els meus germans i jo.

Sé que la situació no és la mateixa, no fugien d’una guerra, però sí fugien d’una misèria que no els deixava viure. I les condicions en què vivien no eren potser tan precàries, però... no oblidem!!

No oblidem que, sense anar més lluny, els nostres mateixos pares i mares, avis i àvies s’han hagut de desplaçar, bé fugint d’una guerra civil o bé fugint de les conseqüències d’aquesta... No tanquem els ulls a aquells que ara ens demanen ajuda.

Oferim la mà de la manera que sapiguem, que puguem. Mobilitzem-nos, pressionem políticament, oferim diners (encara que siguin pocs) a aquelles organitzacions que estan treballant sobre el terreny.

I tinguem en compte també que és important ajudar aquelles persones refugiades que arriben a Europa, però que el gruix més important de persones desplaçades pels conflictes armats a l’àrea mediterrània es concentra als països del voltant on es produeix el conflicte, com el Líban o Jordània. Allà també ha d’arribar la nostra ajuda!!

Per qui va haver de fugir, per qui fuig i per qui, tristament, fugirà en un futur, #VolemAcollir!