Tornem a viure un moment de “crisi”, tot i que, en realitat, aquestes crisis mai han deixat d’existir! Tornem a veure imatges de persones refugiades als mitjans i se’ns torna a fer present que ens necessiten.
Entenc la impotència…, la necessitat que sentim de fer alguna cosa, de moure’ns... davant els milers de persones que fugen dels conflictes, que malviuen en camps de refugiats. Però hem de ser prudents a l’hora d’organitzar recollides, actes, campanyes.
Molts cops, la recollida de roba o aliments no és efectiva. Primer, pel temps que tarda a arribar al destí (entre 1 i 3 mesos, si és dins Europa) i, quan arriba, la situació pot haver canviat molt. Segon, perquè desconeixem la necessitat real a la zona. Aturem-nos a mirar més enllà del nostre poble o ciutat. Penseu que iniciatives com les nostres n’hi deu haver arreu d’Europa i, si tothom organitza recollides de roba (per exemple), hi haurà un excés de determinats productes i estarem deixant de banda altres necessitats. Pensem que calen infraestructures, potser fer instal·lacions, determinats serveis... mil coses més!
Com podem canalitzar aquesta impotència?? L’opció més efectiva és col·laborar econòmicament amb les entitats que estan treballant a la zona. Sembla que donar diners sigui res, poca cosa. És anònim, no es fa visible, però pensem que la situació de les persones refugiades seria insostenible sense aquestes donacions. Donar diners permet incidir en aquelles necessitats més immediates i, a més, repercuteix directament sobre les ciutats o pobles de la zona on es fa aquesta despesa.
I hi ha una altra forma: sortir al carrer, fer pública la voluntat que tenim tots i totes d’acollir. Seguir fent pressió política, evidenciar que som molts. Per això, us recomano que seguiu la iniciativa Casa Nostra, Casa Vostra i, per descomptat, que signeu el seu manifest i participeu en les mobilitzacions!!
Data | 17 de gener de 2017 |
---|---|
Autoria | Olga Serra |