La feina invisible

Avui començo l’entrada al meu bloc explicant-vos un conte sufí...

“Hi  havia una vegada un escriptor que vivia a la vora del mar, en una platja enorme on hi tenia una caseta per a passar-hi llargues temporades escrivint i buscant inspiració per als seus llibres. Un matí, mentre passejava per la riba de la platja, va veure des de lluny una figura que es movia d'una manera molt estranya, com si estigués ballant.

En apropar-se, va veure que era un noi que es dedicava a agafar estrelles de mar de la sorra i a llançar-les un altre cop a l'aigua. L'home li va preguntar al noi què estava fent. I ell li va respondre: “Recullo les estrelles de mar que han quedat a la sorra i les torno al mar, la marea ha baixat massa i moltes moriran".

L'escriptor li va dir: “Però això que fas no té sentit, primer és el seu destí, moriran i seran l'aliment d'altres animals, i a més hi ha milers d'estrelles en aquesta platja, mai tindràs prou temps per a salvar-les totes".

El noi va mirar fixament l'escriptor, va agafar una estrella de mar de la sorra i la va llançar amb totes les seves forces per sobre les onades exclamant "per a aquesta... sí que té sentit!".

L'escriptor va marxar desconcertat, no podia entendre una conducta com aquella. 

Aquella tarda no va tenir inspiració per a escriure i per la nit no va dormir gens bé, somiava amb aquell noi i les estrelles de mar per sobre les onades. 

Al matí, en despertar-se, va córrer cap a la platja, va buscar el noi i el va ajudar a salvar estrelles...”

Doncs aquesta és la feina que es fa des de qualsevol àrea de serveis socials d’un ajuntament i, penso, de qualsevol administració. Quasi sempre és una feina invisible, que no surt a les notícies, que no té una gran repercussió a nivell general, però sí per a aquella família o persona a qui has pogut donar un cop de mà!

Fa temps que tinc al cap aquest escrit, un escrit en què vull posar en valor la feina que fan totes aquelles professionals (quasi sempre dones) que dediquen el seu dia a dia a fer gestions, tràmits, visites i, bàsicament, a escoltar les necessitats de persones que es troben en situacions molt compromeses. Són tasques complexes, amb un fort component emocional, però que donen una gran satisfacció quan aconsegueixes “salvar una estrella de mar”, ja sigui en casos de desnonament, pressionant i treballant per aconseguir habitatge social, fent seguiment de situacions complexes amb menors, etc. Són professionals que fan front a situacions, ara, tristament molt noves, com l’emergència energètica o d’habitatge.

Tot i que sigui una feina “invisible”, és una feina que no es pot deixar de fer i que, per a algú, ni que sigui una sola persona, pot suposar un canvi en la seva vida. Gràcies!!