Com els camaleons

I acaba un altre any. I en comença un altre, amb tota l’esperança que suposa obrir una llibreta en blanc.

Portem dos anys difícils. Un, per la imprevisió de tot plegat, i l’altre, perquè esperàvem poder tornar a certa normalitat i no ha estat així. Dos anys de canvis, d’imprevistos, d’haver de replantejar-ho tot. De planificar i programar d’una manera i haver de canviar-ho tot poc temps abans de tirar endavant un projecte. I dos anys amb la impotència de no poder fer aquelles coses que tenies planificades i que voldries fer realitat.

I parlo de la feina com a ajuntament, com a administració, amb la poca capacitat de reacció que això suposa. Amb un pressupost que cal deixar sempre obert a imprevistos i modificacions en funció del que vagi passant. Però malgrat tot això, seguim tirant endavant projectes i així ho farem!

I aquesta és una de les realitats que hem viscut, i hi podem sumar totes les circumstàncies personals que calguin, de l’equip de govern i de cadascuna de les persones que són dins l’ajuntament.

Però com els camaleons, aprendrem a adaptar-nos i així ho estem fent, aprendrem a viure amb aquesta incertesa i a no poder fer previsions. Perquè la nostra funció, el “fer de polítics”, suposa bàsicament treballar per ajudar la gent i així ho hem fet i així ho farem sempre que puguem!! Mai renunciarem a això.

I com els camaleons, ens anirem adaptant a l’entorn que ens toca viure, i seguirem endavant, i intentarem fer-ho amb un somriure, perquè sempre hi ha d’haver algú que somrigui, per encomanar-lo als altres!

Gaudiu de cada dia i cada minut, i sigueu feliços!