No hi ha aigua

Ho explicarem les vegades que calgui… no hi ha aigua.

Portem més de dos mesos en situació molt crítica i no es resoldrà en breu i en cap moment ha estat resolta, encara que veiem que surt aigua per l’aixeta. I així ho hem anat dient. Podem anar restablint servei i anem “jugant” amb el nivell dels dipòsits, pendents dels nivells 24 hores al dia, set dies a la setmana... però no hi ha aigua! A Vacarisses i a molts altres municipis, i és una situació que, de moment, no té data de fi.

L’únic que podem fer de manera immediata és intentar fer l’obra de connexió del nou pou el més ràpid possible (i això estem fent). Seguir pendents de l’aigua que ens pot donar Mina de Terrassa i anar abocant cubes als dipòsits per recuperar-los i restablir el servei, com ja estem fent. Hi estem abocant tot l’esforç de recursos (diners i tècnics) i temps que podem, però no podem revertir la situació únicament amb això. I malgrat els talls i les mesures preses, l’aigua dels pous, a vegades, també s’esgota, sense previsió, i sense quasi ni l’opció d’avisar la població.

Hem treballat i seguim treballant per la connexió en alta, que serà l’única solució a llarg termini, i pressionant perquè pugui ser una realitat el més aviat possible. Els últims set anys s’ha invertit a la xarxa d’aigua com no s’havia fet mai, s’han canviat canonades senceres, s’ha invertit en nous pous, s’han posat reguladors... però no hi ha aigua!

Estem intentant minimitzar al màxim les molèsties a persones i negocis; s’han proporcionat dipòsits en els casos més sensibles. Però no hi ha aigua. I qui no vulgui entendre això, que no ho entengui. Hi ha molta i molta gent que ho està fent bé! Però hi ha qui segueix reomplint piscines, regant jardins, netejant cotxes...; penso que hi ha una part de responsabilitat en cadascú de nosaltres. El dia que plou disminueix el consum, el que vol dir que encara es fa una despesa d’aigua important que no és de primera necessitat. I hi haurà qui seguirà proposant solucions màgiques, però aquestes no existeixen.

Hem gestionat quasi dos anys de Covid (amb les conseqüències econòmiques i socials que això suposa), una crisi de refugiats amb la guerra d’Ucraïna i ara una important sequera, més un risc important d’incendi. Ens estem fent experts en gestionar emergències.

Qui és pensi que no ens agradaria gestionar normalment el dia a dia, s’equivoca i molt.

Seguirem treballant, i tant! I jo, personalment, tinc la consciència ben tranquil·la amb la feina que faig cada dia, però saben greu determinades actituds. I ho explicarem les vegades que calgui. I ens podeu preguntar, escriure, trucar... I qui ens coneix una mica sap que ens hi estem deixant la pell, i ho seguirem fent!