12 d'octubre, res a celebrar

El 12 d'octubre de 1492, Colom arribava a Amèrica. Començava, segurament, el major genocidi que s'hagi produït mai en la història de la humanitat. Milions de persones i centenars de cultures desapareixeran per sempre. Hi ha diverses teories sobre el nombre de població indígena que va desaparèixer, ja sigui per malalties, ja sigui pel cansament i l'esclavatge, ja sigui morint assassinada pels colonitzadors, però totes van en la mateixa direcció: milions de morts.

Amb la desaparició d'aquests pobles, evidentment, desapareixien les seves llengües, el seus costums, en definitiva, la seva visió particular del món.

Aquests pobles tenien davant seu els conqueridors. Uns conqueridors arribats de Castella, els quals anaven a la cerca d'or i de riqueses. «Como unos puercos hambrientos ansían el oro», recull el text nàhuatl preservat al Còdex Florentí i escrit per Bernardino de Sahagún.

Algú sempre pot dir que allò va passar fa molts anys, que la gent d'avui no és responsable dels actes que es van produir fa centenars d'anys, que nosaltres no tenim cap responsabilitat sobre la història passada. Hi estem d'acord, però no en el fet que encara se celebri, 500 anys després, el dia que va significar el principi de la fi per a tot un continent. Diu molt poc dels pobles que no fan una reflexió històrica i que no critiquen el seu passat, i més quan és un passat de barbàrie i destrucció.

Per tot això, no hi ha res a celebrar, ans al contrari. I per tot això, tant jo mateix com els regidors d'ERC al govern, aquest dia treballarem com un dia normal. Esperem que sigui molta la gent que, a Catalunya, faci d'aquest dia una jornada de treball.