Tanquem-lo definitivament

Vacarisses, i més concretament els seus vilatans i vilatanes, han patit les conseqüències de tenir un abocador dins el nostre terme municipal. Aquest abocador neix d’una manera irregular fruit, podríem dir, d’un acord entre els alcaldes de Vacarisses i Terrassa. Estem parlant dels anys 70.

Ha plogut molt des d’aleshores i allò que va començar com una cosa temporal es va anar consolidant i ha arribat fins als nostres dies, enmig de picabaralles polítiques, ampliacions encobertes, canvis de cotes a tones, etc., i amb un denominador comú, les pudors, els sorolls i el constant anar i venir de camions per la C58.

No seríem honrats si no expliquéssim que tots aquests inconvenients anaven acompanyats d’una entrada d’ingressos brutals per a un ajuntament petit i, més tard, no tan petit. Durant, sobretot, els anys 90 i principis dels 2000, els diners provinents de l’abocador van entrar a cabassos en aquest ajuntament. Una altra cosa és la manera, a la meva manera de veure, de com es van fer servir. Ras i curt, uns diners que haurien d’haver servit per fer un poble de primera van servir, en molts casos, per fer inversions populistes i mantenir unes taxes i impostos baixíssims, de la qual cosa encara n’arrosseguem les conseqüències. Uns diners, en molts casos, que haguessin hagut de servir per pal·liar dèficits estructurals que avui en dia encara patim.

Però deixem el passat i centrem-nos en l’avui. L’abocador està arribant als seus darrers dies; poden ser tres anys o quatre, però el final és a tocar. Us haig de dir també que, altres vegades, ens hem trobat amb una situació similar i l’abocador no s’ha acabat tancant. Però ara hi ha una gran diferència: aquest govern municipal no negociarà res que no sigui els seu tancament definitiu amb les condicions acordades. Aquest govern no vol més promeses incomplertes i vetllarem pel seu tancament i pel seguiment i control de la instal·lació durant els propers anys, i aquí és on entre tots, govern, oposició, veïns, associacions de veïns i l’associació Prou Pudors, hem d’anar units perquè aquest període no comporti més episodis de pudors, més sorolls; en definitiva, més maldecaps i molèsties per als veïns i veïnes, i no fem politiqueta d’una cosa que a tothom (entenc) interessa que arribi al seu final. Nosaltres som els primers que volem aquest abocador tancat i és una lluita que portem lliurant des de fa molts anys i que, fins i tot, vàrem dur al Parlament al 2012 en forma de proposta de resolució per al seu tancament.

Tenim un avantatge respecte anys anteriors i és que els diners provinents de l’abocador no van a despesa ordinària, és a dir, no estan destinats al funcionament diari de l’ajuntament, sinó que els destinem a inversió (no com abans) i, per tant, la nostra dependència de l’abocador és menor o nul·la. Aquesta dinàmica la vàrem començar a aplicar des que ERC té l’alcaldia, ara farà 5 anys.

Mentre no arribi aquest tancament definitiu, mentre no s’arribi a la morfologia acordada, encara han de passar uns anys. I aquí és on seguim i seguirem treballant per minimitzar pudors, fer els requeriments oportuns perquè es facin millores a les instal·lacions si cal i fer un estudi de pudors i un altre per analitzar les partícules d’aquestes pudors.

També volem deixar clara la bona predisposició dels responsables tant de l’abocador com del CTR per buscar i trobar d’on provenen les pudors i minimitzar les seves desagradables conseqüències.

Ho tenim a tocar, però s’ha de tancar i s’ha de tancar bé perquè això no comporti conseqüències negatives en el futur.