6 de juny de 2025
“L’esperança és que la gent s’animi a portar els gegantons. En tenim per a totes les mides, edats i forces!”
La Colla Gegantera celebra enguany el seu 40è aniversari. Una manera de commemorar-lo ha estat la presentació d’una nova gegantona, l’Amèlia Martínez, en honor a una de les fundadores de l’entitat. A partir d'ara acompanyarà la Vaca Xula, el Peret Seró, el virrei i la virreina.
D’on va sorgir la idea de fundar una colla gegantera a Vacarisses, fa 40 anys?
Aquí ja hi havia una colla de diables, que van fer un drac amb les seves pròpies mans. D’aquesta va sortir la idea de fer gegants, ja que, per a la festa major, en venien de fora. Fer uns gegants, però, costava molts diners i vam estar parlant-ne amb la comissió de festes i la regidoria de Cultura. Es va retallar una mica el pressupost de la festa major i l’any següent ja teníem gegants. Per decidir què representaríem, vam parlar amb l’historiador vacarissà Antoni Flotats, qui va proposar el personatge del virrei, tot i que va nàixer a El Castell de Vacarisses una mica per casualitat, degut a la guerra. Al Palau de la Virreina de Barcelona, se’n va localitzar una retrat, que va servir de guia. De la virreina, en canvi, no es conserva cap imatge i l’artista, el Manel Casserras de Solsona, va reflectir-hi el seu estil.
Des de llavors, quins són els canvis més significatius que ha viscut la colla?
40 anys enrere, a Vacarisses només hi havia el Club Esportiu i la colla gegantera era l’única entitat cultural, agrupant famílies senceres que gaudien molt perquè es visitaven pobles de Catalunya i també es viatjava fora. Hi havia molta canalla i un ambient familiar. En canvi, ara, lògicament, el poble ha crescut, hi ha més entitats i la gent s’hi ha repartit. A més, les persones dels inicis ens hem anat fent grans i ja no podem portar els gegants. Tot i això, fem activitats locals, com portar el gegantó i la Vaca Xula a les escoles. Per tot plegat, la colla ha minvat de gent i ara en manca, sobretot, portadors. Sort que hi ha un grup de portadors voluntaris que permeten que els gegants vagin sortint.
A la passada Festa de la Vaca, es va estrenar una gegantona en honor seu. Com va rebre la notícia i què va sentir en aquell moment?
Va ser una sorpresa total, també per a la majoria de la colla. Suposo que em van triar per rondinaire o perquè sempre ho apunto tot! No obstant això, és un reconeixement a totes les persones que han passat per la colla i, especialment, a aquelles que ens hi hem quedat durant els 40 anys.
Tot i no haver participat en el procés de disseny i creació de la seva gegantona, s’hi veu reflectida?
Doncs primer vaig pensar que era la meva companya, la Gemma, una persona molt popular. Fins que vaig veure les ulleres i la gent mirant-me a mi. No m’ho creia i estava emboirada. Només els dic que, ja que m’han posat la mateixa camisa de fa 40 anys, també m’haguessin pogut representar com era llavors, haha!
Un dels accessoris que porta la gegantona Amèlia és una mena de quadern. Què representa?
És la llibreta que sempre porto a sobre des de fa 40 anys i on sempre apunto les dates clau de la colla: batejos de gegantons, llocs visitats, apadrinaments... De fet, també hi apareixen alguns dels adhesius que duc a la portada.
Quins són els propers reptes que afronta la Colla Gegantera de Vacarisses?
Suposo que a la gent li fa respecte el pes d’un gegant. Per la resta, no és una entitat que requereixi molta dedicació, només l’obligació d’assistir a les sortides, on ens ho passem molt bé. Des del primer aniversari, que vam anar a Montserrat a peu, hem visitat Alcoi, el País Basc, Perpinyà, Menorca o Escòcia. Tanmateix, aquesta obligació es redueix si hi ha molta gent, perquè no hi pot anar tothom. L’esperança és que, amb els gegantons que tenim i la Vaca Xula com a reina, que pesen menys que un gegant, la gent s’animi a portar-les. En tenim per a totes les mides, edats i forces!
Qüestionari vacarissà
Un lloc de Vacarisses: La Torrota
Una activitat vacarissana: els gegants en primer lloc, però qualsevol de cultura popular
Un record vacarissà: els meus inicis al poble, a finals dels anys 70, quan començaven a ressorgir les entitats populars
Una millora per al municipi: un mercat setmanal per no haver de marxar del poble a comprar
Un llibre: El nen que va perdre la guerra, de Julia Navarro
Una pel·lícula: Sonrisas y lágrimas
Un personatge real: Pau Casals
Un plat: fricandó
Relació directori
Colla de Geganters de Vacarisses
Amb la col·laboració
