22 de juliol de 2025
L’estiu és temps de descans, d’oci… i de videojocs! Per a una part del jovent, les hores de lleure esdevenen aventures digitals, móns imaginaris i reptes virtuals que sovint es viuen amb els auriculars posats i la consola encesa. Però, en quin idioma transcorren aquestes històries?
El català encara té molt camí per recórrer dins l’univers dels videojocs. Per això són tan importants iniciatives com els clubs de Ficció en joc de la biblioteca municipal El Castell. Dinamitzats pel tècnic bibliotecari Joan Garrigó, aquests espais proposen descobrir videojocs amb contingut, narrativa i crítica social, tot posant en valor aquells que han estat traduïts o creats en català.
Títols com A Short Hike , traduït gràcies al col·lectiu Projecte Ce Trencada, demostren que el català també pot ser llengua de joc, d’imaginació i de futur.
Per conèixer millor aquesta iniciativa i entendre com el joc pot esdevenir una eina de promoció lingüística, hem parlat amb el Joan Garrigó.
Quin paper juga la llengua catalana dins del club Ficció en joc?
A dia d’avui, el número de videojocs traduïts al català per iniciativa pròpia de les empreses desenvolupadores és totalment anecdòtic. És més probable trobar un videojoc amb subtítols en danès que en català, tot i que el català té un nombre de parlants més elevat que el danès.
Malauradament, per poder jugar a la biblioteca a un videojoc en català hem hagut d’esperar que iniciatives com les de Projecte C Trencada donin els seus fruits. Els bibliotecaris que duem a terme Clubs de Ficció en Joc hem detectat que hi ha més interès pel català per part de petits desenvolupadors independents que per part de grans empreses com Ubisoft, Nintendo o Electronic Arts, que directament ni s’ho plantegen i que, quan se’ls ha demanat algun moviment al respecte, només s’ha obtingut silenci.
Com rep el jovent la proposta de jugar i reflexionar en català?
Només hem pogut dur a terme una sessió amb el títol A Short Hike, que va d’una noieta ocell que passa uns dies amb la seva tieta i ha de pujar al cim d’una muntanya per trobar cobertura i fer una trucada.
En començar, vaig comentar als dos grups, joves i infants, que tindrien l’honor de dur a terme la primera sessió de Club de Ficció en Joc amb un videojoc totalment en català. Els va fer molta il·lusió, fins i tot a aquells que són castellanoparlants. Vaig oferir-los l’opció de canviar l’idioma del joc si ho volien, però cap d’ells ho va fer. Veure que el teu personatge parla català fa molta il·lusió. El que em va sorprendre més com a conductor de l’activitat és que, després d’haver-hi jugat en català, als infants i joves castellanoparlants els va costar menys expressar-se en català durant la tertúlia postjoc.
Per tant, creus que l’ús del català en entorns com els videojocs ajuda a normalitzar-ne l’ús entre joves?
El públic jove, en major o menor mesura, s’emmiralla en referents culturals i artístics que parlen llengües predominants, com són l’anglès o l’espanyol. El fet que un videojoc popular tingui l’opció de poder triar el català hauria de ser un fet consolidat a dia d’avui, però no és així. S’ha arribat tard i malament; al 2020, Plataforma per la Llengua va iniciar una recollida de firmes perquè el simulador de futbol Fifa, d’Electronic Arts, incorporés comentaristes en català, però, malauradament, tot i crear un bon precedent, va quedar en paper mullat.
Aquestes iniciatives haurien d’haver sorgit fa dècades des d’altes instàncies polítiques catalanes. Si qui ha crescut als 90 o principis dels 2000 hagués pogut escoltar Josep Maria Puyal mentre jugava al Fifa, potser no seríem on som. Però ara hi ha cada vegada més creadors de contingut que s’expressen en català i cal més suport institucional per fer créixer aquesta tendència i consolidar-la.
Així, doncs, has notat un interès creixent pels videojocs en català. Quins canvis consideres necessaris perquè el català estigui més present en aquest àmbit?
Jo fa més de 30 anys que jugo a videojocs i mai he deixat de fer-ho. Encara hi ha la creença que és cosa d’infants, però la realitat i les dades estadístiques desmenteixen aquest fet amb rotunditat. Dic això perquè han hagut de passar dècades abans no trobés un videojoc traduït al català per iniciativa pròpia dels seus desenvolupadors: va ser al 2021, amb Super Woden GP, un videojoc de curses de cotxes desenvolupat per un gallec sensibilitzat amb les llengües minoritzades com el gallec, l’eusquera o el català. Va ser una sorpresa majúscula i li ho vaig agrair per xarxes socials.
Els canvis han de ser polítics. Ara tot just es pot parlar català, gallec i eusquera en instàncies polítiques espanyoles. Estaria molt bé que es fes el mateix en instàncies europees i que passi més aviat que tard. Potser només així el català en els videojocs no seria una quimera.
Coneixes iniciatives o plataformes que treballin per traduir videojocs al català?
Actualment, hi ha el Projece C Trencada, que és un col·lectiu d’usuaris sense ànim de lucre que busquen normalitzar el català en el sector dels videojocs, preservar culturalment el català, pressionar les institucions per regularitzar el català en l’entorn digital i multimèdia, i incentivar que en l’entorn europeu i global hi hagi un interès creixent envers el català.
Unes setmanes abans de jugar a A Short Hike a la biblioteca, vaig expressar a Bluesky (és com Twitter, però sense Elon Musk) la voluntat de preparar una sessió de Ficció en Joc amb aquest joc. Jo desconeixia que es podia jugar en català i va ser un usuari de Bluesky que forma part del Projecte C Trencada que es va posar en contacte amb mi, informant-me que havien dut a terme la seva traducció. Em va explicar com descarregar i instal·lar el fitxer de traducció als PC de la biblioteca i jo, com a dinamitzador dels Clubs de Ficció en Joc, em vaig comprometre a que, sempre que fos possible, buscaríem jocs en català que encaixessin en les dinàmiques d’aquesta activitat que duem a terme a la nostra biblioteca i en d’altres.
Ens podries recomanar alguns videojocs en català amb interès narratiu o educatiu?
A banda de A Short Hike, que té un missatge preciós que no us desvetllaré, em ve al cap també Papers Please, un joc per a públic jove i adult en el que som un inspector en un control fronterer d’un estat totalitari fictici. El nostre rol serà decidir qui passa la frontera i qui no ho fa, tot revisant la documentació de cada sol·licitant.
A la biblioteca, tenim Minabo en la seva versió de Nintendo Switch, que també té traducció en català si el juguem al PC. És una proposta molt original, un joc de simulació social en el qual caminaràs per la línia de la vida mentre el teu nap creix i prospera (o no) en les seves relacions socials.
No em voldria deixar Untittled Goose Game, un joc amb un humor espatarrant en què som una oca (o dues oques, doncs el joc pot ser jugat en parella) que ha de dur a terme tasques diverses per fer la vida impossible als humans que ens envolten. Potser d’entrada no sembla molt educatiu, però té alguns trencaclosques molt interessants i jugar-lo en parella dona lloc a situacions molt divertides.
Tots ells han estat traduïts per Projecte C Trencada, i si ja disposeu del joc, només cal descarregar els fitxers necessaris per jugar-los en català, sense haver-nos de registrar i de forma gratuïta.
Amb la col·laboració
